Categories
General

Què és LliureX?

Recentment, he començat a participar en el podcast de l’associació GNU/Linux València. Un podcast col·laboratiu fet entre els membres socis que desitgen participar. Un dels projectes del Podcast és incloure una secció sobre la distribució educativa LliureX. Per fer aquesta secció m’agradaria obrir-la a la participació de tota aquella persona que ho desitge. En el primer episodi de la secció explicarem què és Lliurex perquè ho entenga des d’una persona que no sap res de programari lliure fins a una altra que ja tinga algun coneixement del tema. M’ajudeu? Deixeu-me la vostra descripció de LliureX i, amb totes les vostres paraules, elaboraré la secció del capítol. Podeu fer-ho afegint un comentari a aquesta entrada (trobareu el lloc on afegir comentaris al final de tot) o, si preferiu fer-ho de forma oculta, ompliu els camps del següent formulari. Gràcies de bestreta i ànim!

Què és LliureX?

Com definiries LliureX
  • Per reconéixer l'autoria de la teua descripció de Lliurex
  • Com definiries Lliurex per a què ho entenga des d'una persona que no sap res de Programari Lliure fins una altra que conega distribucions com Ubuntu, Debian o Linux Mint
  • Aquest camp només és per validació i no s'ha de modificar.

Categories
General

Marcar un vídeo amb els drets d’autoria

Elaboreu vídeos educatius per al vostre alumnat i no us preocupeu de fer cap indicació sobre els drets d’autoria? En la meua opinió, no és la millor idea. És del tot convenient posar un nom, signatura o signe que identifique la persona autora així com una indicació de quins drets ens volem recervar o cedir. Perquè? Podeu llegir l’article sobre conceptes bàsics de propietat intel·lectual i llicències Creative Commons que vam publicar en Butlletí CvTIC per conéixer la resposta.

Doncs bé, a continuació us expliquem algunes formes de marcar un vídeo amb els drets d’autoria, ordenades de més senzilla a més tècnica o complicada.

  • De viva veu. Podeu dir el vostre nom al principi del vídeo amb una frase de l’estil «sóc [el vostre nom] i he fet aquest videotutorial per mostrar…» o també al final, on sembla que dóna més peu a dir quins drets ens reservem o cedim, alguna cosa com al següent exemple: «aquest és un vídeo de [el vostre nom] i està subjecte a la llicència de Reconeixement-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons. Per més informació sobre la llicència, visiteu creativecommons.org»
  • Incloent la informació a les metadades del fitxer de vídeo. Les aplicacions d’edició de vídeo permeten incloure informació sobre els drets d’autoria en forma de metadades. Per exemple, si voleu incloure el vostre nom i una llicència Creative Commons en un vídeo en format .mp4, podeu usar el programa VLC Media Player, obrir el vídeo i anar al menú»Eines»InformacióMultimèdia, introduir les dades d’autoria i fer clic en «guarda les metadades».
  • Publicant el vídeo a una d’aquestes plataformes per compartir vídeos (Vimeo, YouTube, Internet Archive o Wikimedia Commons) les quals permeten, si es vol, fer ús de llicències Creative Commons. Aquestes plataformes s’encarreguen de què la informació sobre drets d’autoria siga llegible per màquines (com ara els cercadors que indexen resultats). També podeu afegir informació sobre l’autor i la llicència a qualsevol camp “about” d’aquests llocs. Un cop hàgeu penjat els vídeos, podeu compartir-lo mitjançant la funció “incrustar” de la plataforma o directament amb l’enllaç que us proporcionarà la plataforma.
  • Retolant el vídeo. Com a les pel·lícules, si useu un programa d’edició de vídeo, podeu afegir un clip de retolació de 2 o 3 segons amb els crèdits, per exemple el vostre nom i la © de Copyright o les indicacions sobre una de les llicències Creative Commons explicades en la nostra fitxa sobre drets d’autoria.

Podeu trobar més informació sobre com marcar vídeos i altres tipus de formats en aquest article (en anglés) de la Wiki de Creative Commons. Espere que siga de la vostra utilitat i us anime a fer vídeos per compartir amb els vostres alumnat i, perquè no, amb la resta del món.

Adreces d’interés:

Categories
General

Videoconferències amb alumnat

La Conselleria no contempla1 l’ús de plataformes de videoconferència per a les etapes d’infantil, primària i ESO en el pla MULAN.

Són segures les plataformes d’ús comú? Es poden usar encara que no estiguen en el pla MULAN?

Oficialment, només es poden recomanar les eines i plataformes que estan en aquest pla. Però són moltes les consultes i demandes que hi ha per a fer videoconferències amb alumnat.

Sobre la seguretat de les plataformes, tots els programes informàtics poden tindre vulnerabilitats, les quals poden ser més greus o menys però el més important és que siguen descobertes i solucionades mitjançant una actualització.

Sobre si es poden usar per a donar suport a l’alumnat, en la meua opinió personal, jo no recomanaria fer sessions amb grups d’alumnat per videoconferència convocades per la persona docent, però no ja perquè estiga o no estiga contemplat al pla MULAN, sinó per les possibles implicacions del seu ús. Des del moment que l’alumnat entra en grup a una videotrucada, tindran accés a les imatges i so dels companys i companyes, podrien gravar-lo i ja no se sap què podrien fer més (manipular vídeos, etc.). Es perd el control d’una activitat iniciada per la persona docent.

Si resulta imprescindible l’ús del vídeo per a atendre les necessitats dels xiquets i les xiquetes consideraria fer alguna de les següents coses (en ordre de més recomanable a menys recomanable):

  1. Gravar un vídeo de la mestra o el mestre i enviar-lo a l’alumnat o famílies. Com els vídeos solen ocupar molt d’espai en disc, no es recomana allotjar-lo en les webs oficials de Conselleria. Però si no conté dades personals de l’alumnat, es podria allotjar en YouTube, Vimeo, etc. i enviar l’enllaç per web família. Si no es vol que els vídeos siguen públics, es poden penjar en ocult i només es veuran si es coneix l’enllaç al vídeo.
  2. Fer una sessió de vídeo en directe de la persona docent (sense que l’alumnat aparega en la imatge però puga seguir-lo en directe). Novament, si no es mencionen dades personals de l’alumnat, es pot fer amb qualsevol plataforma (encara que no estiga en el pla MULAN), ja que les úniques dades que es publiquen serien les de la mateixa persona que fa el vídeo voluntàriament. Per a fer una sessió en directe no cal un programa de videoconferències sinó un programa per gravar des de la webcam i emetre en directe en alguna plataforma tipus YouTube, Facebook, Twich… Existeix programari lliure, com ara OBS Studio que ho fa.
  3. Fer una videoconferència individual a manera de tutoria. Per tema de protecció de dades, estaria permés, ja que el tractament estaria legitimat per Llei per a la funció educativa i, al ser individual, no se cedeixen dades a tercers. La plataforma ideal seria una que xifrara la comunicació d’extrem a extrem per tal d’assegurar que no s’intercepten les imatges.
  4. Com a últim recurs, es podria participar en una videoconferència de grup, amb caràcter voluntari, convocada per algun familiar, en la qual s’haja informat a tots els participants de les possibles implicacions d’entrar i s’haja demanat a tots fer un ús responsable de les dades personals obtingudes sense consentiment.

En l’apartat miscel·lània de la pàgina amb videotutorials del portal CvTIC hi ha alguns vídeos sobre diferents eines que podrien ajudar, com els vídeos sobre YouTube, sobre creació de materials o sobre el programa OBS.

Referències sobre les vulnerabilitats:

  • https://unaaldia.hispasec.com/secciones/vulnerabilidades
  • https://www.ccn-cert.cni.es/seguridad-al-dia/alertas-ccn-cert.html

1 Actualització 30/4/2020: En la data 20/04/2020 la Conselleria ha enviat una carta als centres en la qual s’explica una ampliació del pla MULAN, on s’expresa que els centres de primària tindran accés la plataforma de videoconferències.

Categories
General

Recomanacions sobre propietat intel·lectual per a persones autores de recursos educatius

Enllaç permanent a aquest article.
Aquest article ha estat editat amb ampliacions. Per veure versions anteriors visiteu: versió 1versió 2.

La cultura i l’accés al coneixement hauria de ser lliure. No? Hi ha qui diu que el moviment de la Cultura Lliure afavoreix la pirateria. Uns altres diuen que la cultura lliure no protegeix als autors. No falta qui diu que la cultura lliure desincentiva la creació. Hi ha molts mites sobre el moviment de la Cultura Lliure. Gens més lluny d’això, la cultura lliure afavoreix la difusió i l’accés al coneixement, les llicències de cultura lliure protegeixen de forma legal a autores i autors tant com pot fer-ho el copyright, aquest tipus de llicències permeten, no només la còpia sinó també l’adaptació i millora dels continguts. Ben al contrari que el Copyright, el qual dificulta enormement la difusió legal.

Si no fem cap indicació sobre la propietat intel·lectual dels nostres recursos, significa “Tots els drets reservats” i això significa, en la pràctica, que no estem compartint el nostre treball

Aquest article va dirigit a les persones autores de recursos educatius propis que vulguen permetre la màxima difusió dels seus materials però que, al mateix temps, es veja reconegut el seu treball i es mantinguen protegits els seus drets sobre la propietat intel·lectual. La nostra llista de recomanacions per a vosaltres són les següents:

compartir es bueno

  1. Trieu una llicència de cultura lliure sense por. Si penseu que algú podrà plagiar la vostra obra més fàcilment, esteu en una errada. Qui vulga plagiar o copiar il·legalment la teua obra, la plagiarà igualment tinga la llicència que tinga.
  2. Entre les distintes llicències existents, recomanem les llicències Creative Commons. Aquesta organització sense ànim de lucre posa a l’abast de tothom un conjunt d’instruments jurídics de caràcter gratuït que faciliten usar i compartir tant la creativitat com el coneixement. La seua eina principal és el selector de llicències:

    https://creativecommons.org/choose/

  3. Dins de les 6 llicències Creative Commons hi ha diferents requisits que es deuen complir per compartir l’obra. Les nostres recomanacions per a cada requisit serien:
  • BY (reconeixement de l’autoria) – Aquest requisit és obligatori per a totes 6 llicències. El considerem imprescindible, si quelcom no atribueix l’obra de forma correcta, estarà incomplint la llicència i es podrà reclamar/denunciar el que corresponga. Recomanem indicar sempre l’autoria i, és molt recomanable també, indicar la forma en què s’ha de citar l’obra, normalment incloent un enllaç al recurs original.

  • NC (no comercial) – El considerem no recomanable. Amb aquesta restricció l’obra no és considerada com a obra de cultura lliure. Pot restringir usos legítims i no necessàriament lucratius (com ara “deixar uns apunts en la papereria d’enfront per fotocopiar”). Si es té “por” que algú se n’aprofite injustament del vostre treball considereu el següent:

    • a) serà difícil l’aprofitament si s’ha indicat de forma clara com s’ha de citar l’autoria i conté un enllaç al recurs original, ja que el contingut es podrà trobar de forma fàcil en la font original. El potencial per beneficiar-se econòmicament de la simple distribució és bastant petit. Qualsevol llicència CC permet la còpia i si el teu treball és popular i de qualitat, és molt probable que es trobe en Internet gratis. Qualsevol mercadeig construït al voltant d’un contingut que està disponible gratuïtament s’ha de basar en la bona voluntat o en la ignorància.

    • b) podria ocórrer el cas que, qui vulga “aprofitar-se”, no cite l’autoria de la manera expressada en l’obra (amb l’objectiu de dificultar que s’arribe a la font original). Aleshores, s’estaria incomplint el requisit BY i es podria actuar legalment i reclamar compensacions o el que corresponga. I convé tornar a recordar que qui vulga aprofitar-se de forma il·legítima, ho farà igualment tinga la llicència que tinga (també amb NC).

  • ND (sense obra derivada)No recomanable. En àmbit educatiu es trau el màxim profit quan un material es pot adaptar a les metodologies particulars de cada docent o persona que l’utilitze, a més en l’obra derivada sempre s’haurà de citar l’autoria de l’original.

  • SA (Compartir igual) – Recomanable. Si, amb tot el comentat, encara es té el “recel” de què amb una obra derivada algú es puga “aprofitar” i canviar la llicència, amb aquesta restricció s’obliga a fer que “ens aprofitem tots de tot” (eixa és la idea, no?). Tot i que és una restricció i lleva “llibertat” a l’autor de l’obra derivada i, per tant, podria ser un hàndicap perquè la nostra obra genere nous recursos educatius. La clàusula SA pot ser una bona alternativa per a no usar NC. Les llicències «CompartirIgual» de Creative Commons requereixen que tot treball derivat del vostre es faça disponible com a contingut completament lliure.

  1. Amb les reflexions anteriors les llicències recomanables serien: CC-BY i CC-BY-SA. No sent recomanable altre tipus en l’àmbit educatiu i en un entorn de Cultura Lliure.
  2. En aquest context és molt important incloure de forma clara i visible, tant la llicència que es vol utilitzar, com una indicació de l’autoria i de com es vol que se cite. També convé marcar els materials amb números de versió, any de publicació, etc. Sobretot, aquells que permeten obra derivada; per tal d’evitar confusions entre les obres derivades i l’original i per poder traure (per part de l’autor) revisions del material amb llicències diferents de l’original. Aquest marcatge es pot fer, bé en el títol, bé en un apartat amb crèdits.
  3. És recomanable llegir amb deteniment les clàusules de la llicència emprada. No costa tant, i deixa moltes coses ben clares i definides.

Més informació sobre la clàusula NC

Si, després de llegir l’article encara no esteu convençudes o convençuts de llevar la clàusula NC dels vostres recursos digitals, considereu llegir el següent article (original en anglés traduït al castellà) en el qual s’explica de forma extensa perquè no incloure-la: Razones por las que no usar una licencia Creative Commons -NC. En resum, les raons serien:

  1. Incompatible amb un cos creixent de contingut lliure. Repositoris com Viquipèdia o Commons no admeten la clàusula NC. Per tant, no es podria fer obra derivada afegint material d’aquests llocs tan populars.
  2. Pot descartar altres usos bàsics i beneficiosos que voldríeu permetre. Com ara fer fotocòpies o incloure el contingut en un blog que sufraga els seus costs amb publicitat.
  3. Sosté els termes llarguíssims del copyright actual. La restricció NC no és una restricció temporal. El vostre treball no estarà en el domini públic fins més enllà de, per posar una data, el 2100. Potser per a quan el material estiga obsolet, encara no es puga fer una obra derivada per actualitzar-lo.
  4. No protegeix contra l’explotació més que altres clàusules com BY o SA. Com hem dit, els vostres drets morals, estan protegits amb la clàusula BY i una possible explotació comercial d’obra derivada quedaria anul·lada per la clàusula SA.

Sigueu lliures de publicar lliurement!

Llicència de Creative Commons
Aquest text  de Tàfol Nebot està subjecte a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

Categories
General

I ❤️ Telegram

Tothom està encantat amb la nova funcionalitat de classificar els xats en carpetes de la plataforma Telegram. I realment és molt bona, vaig pensar un 😍 quan la vaig descobrir. Són unes carpetes molt útils i no només perquè pots classificar en grups uns quants xats concrets, sinó perquè aquests grups poden ser realment flexibles gràcies als ajusts dinàmics. En cada carpeta es poden incloure:

  • Xats concrets
  • Els següents tipus de xats:
    • Contactes
    • No contactes
    • Grups
    • Canals
    • Bots

Però els ajusts de les carpetes també ens permeten excloure:

  • Xats concrets
  • Els següents tipus de xats:
    • Silenciats
    • Llegits
    • Arxivats

Per exemple, es pot crear una carpeta on es mostren només els xats personals (incloure contactes i no contactes) i, entre ells, només els que tinguen missatges per llegir (excloure llegits). També es pot tenir en una altra carpeta tots els grups i canals no silenciats (incloure grups i canals i excloure silenciats). En aquestes carpetes aniran apareixent i desapareixent xats segons complisquen els criteris establerts.

Però no és l’única novetat. Entre altres (com ara els nous emojis animats de rabiosa actualitat 🦠, 🤒, 😷, 🤕, 🤧, 🤢, 🤮, 🧼, 💉, 💊 o 🚑) i la possibilitat d’extreure un nombre a l’atzar llançant un dau 🎲), hi ha una que és la que més m’agrada: estadístiques detallades sobre canals de més de 1000 subscriptors. Podem veure gràfics dinàmics i adaptables sobre molts aspectes del canal, com el seu creixement o el rendiment de les publicacions. Amb aquesta informació, podem esbrinar el que funciona i el que realment funciona. S’obtenen des de l’app polsant el títol del canal, després els tres puntets i “Statistics”.

Categories
General

DISSENY GRÀFIC. Criteris bàsics

Critèris bàsics de disseny gràfic és una guia per a docents de Lledó Queral del CEFIRE Artisticoexpressiu. Un document en PDF amb llicència CC-BY-NC-SA allotjat, originalment, a Mestre@Casa. Però com que aquests dies la plataforma no està anant molt bé i, gràcies a la llicència, em permet posar una còpia del document en aquest blog. Feu clic en la imatge per descarregar-lo.

Categories
General

Trobar àudios de cultura lliure

Feu clic en el text per descarregar en PDF

Categories
General

Les escoles han d’ensenyar únicament programari lliure

Ho va dir Richard M. Stallman. M’encanta el vídeo amb la seua explicació. Té 11 anys però encara continua vigent. Aquestes són les

4 raons per les quals l’escola ha d’usar únicament programari lliure

  1. Economitzar. L’escola no té molts diners i no ha de malgastar-lo pagant permís per a usar programari. El programari lliure permet que no passe.
  2. Evitar la dependència tecnològica. L’escola té la missió d’educar una societat capaç, forta, independent, solidària i lliure. Per a això es necessita saber com funciona un programa i poder millorar-lo. Només el programari lliure ho permet.
  3. Educar als millors programadors. Per a aprendre es necessita llegir molt de codi i escriure molt de codi. S’aprén molt fent xicotets canvis en grans programes. Només el programari lliure ho permet.
  4. Educar en la ciutadania. L’escola ha d’ensenyar fets i mètodes, però també l’esperit de bona voluntat, l’hàbit d’ajudar al proïsme. Només el programari lliure ho permet.

També està explicat en aquesta entrada del lloc web del projecte GNU.