IaioTic

 

Primeres experiències de IAIO_TIC

Res va canviar tant la visió del meu treball de mestre d’educació infantil com el fet de ser pare. Recorde que, entre altres coses, vaig ser molt més prudent en jutjar a les families del meu alumnat que el que havia sigut fins aquell moment. Les coses no eren tan fàcils.

Fa prop de 2 anys, i ja jubilat, em van convertir en iaio. Això també et canvia la vida. Fa poc vaig llegir algú ( no recorde el seu nom) que deia que els nets i les netes eren “el postre que ens donava la vida” i crec que així és. La meua neta a més de donar-me el més important que és VIDA, m’està ensenyant moltes coses. La relació no és la de mestre i tampoc la de pare. És una altra cosa molt entranyable i rica.

Tota la gent que em coneix pensava que la xiqueta estaria rodejada de cables, wifis i pantalles des de ben menuda però no ha estat així. Cada dia la veig avançar, progressar, crear, construir.

Al principi li vaig construir un robotet ballador amb arduino que li feia molta gràcia, així com un cotxe que feia meravelles i cada dia que venia a casa, i ho fa tots els dies, em demabava el robot i el cotxe a més a més dels ninos, construccions, i tota classe de jocs de l’edat.

A poc a poc ha anat centrant-se més en els objectes de la vida quotidiana que està descobrint i hui els seus jocs preferits els troba al Parc de la Rambleta al meu barri de Sant Marcel·lí, a València. És un parc «salvatge» , un bosc urbà mediterrani plé de flora i fauna de ribera mediterrània del que estem enamorats la meua dona, la meua neta i jo.

Les fulles que llança a la rambla observant com apareixen per l’altra banda del pontet, els pals que utilitza per dibuixar formes a la terra, el cant dels ocells que escolta i em fa «ssshhhh» per a que calle, les col·leccions de pinyes i dàtils de margalló o bellotes de carrasca que agafa i porta cada dia a casa. Es fixa en tot i, cada dia porta un nino diferent al qual, desprès de la visita, li explica, a la seua manera, tot el que ha descobert i els fa observar, ànecs, garcetes , papallones, granotes, polletes d’aigua, peixos i altra fauna del Parc.

El cas és que en casa fa el mateix i utilitza qualsevol objecte quotidià dels que tenim a les nostres llars per inventar i crear joc i coneixement. De tant en tant la veig establir relacions que jo pensava imposibles a eixa edat desprès d’haver treballar tants anys a escoletes infantils i escoles d’infantil i primària.

Ara ha descobert una «tablet» que li interessa de manera especial, es tracta d’una xicoteta pissarra tradicional on dibuixa i fa traços cada dia més ferms.

Crec que tot el que està fent i el que farà prompte a l’escoleta és aprendre, sentir, relacionar, establir correspondències, crear i si…farà pensament computacional (crec que ja ho està fent) i crearem circuits i màquines però crec que, per ara, les pantalles esperaran i tocarem, s’embrutarem, sentirem junts les textures, escoltarem les aus i els sorolls de la vida, cantarem sense parar i tantes coses més!

És curiós que la primera entrada d’Infantic haja tingut tan poca cosa de TIC..,o tal vegada no es així? La branqueta que dibuixa en terra, la pissarra de guix de colors, les relacions i col·leccions, no són també instruments tecnològics? Tot arribarà…Ara a gaudir!

Hola, món!

Ací estic! Disposat a comentar idees sobre el món d’educació infantil i l’ús de les TIC i altres temes que em vinguen al cap o al teclat. Un gust estar rodejat dels amics  i mestres d’EDUTICTAC,  serà la visió d’un mestre jubilat ara en exercici de iaio militant. Endavant!

"edutictac.es